SINOPSI

El meu pare és Lear, però mai ha entrat en un teatre.

Jo soc Cordèlia i soc directora de teatre. Com ella, vaig a buscar en Lear, m’atreviré a mirar-lo i intentaré perdonar-lo, i ho faré des d’un escenari. Cada nit, un actor diferent serà Lear, serà el meu pare, serà un pare possible, un que sí que vulgui seure en un teatre a conversar.

Aquesta versió-simulacre del Rei Lear aspira a ser una porta oberta per pensar com ens relacionem amb els nostres pares, els biològics, però també els metafòrics, inclòs el mateix William Shakespeare.

És una autoficció a partir d’un clàssic o un clàssic autoficcionat, i tant de bo cap de les dues coses.

És una peça sobre l’origen, sobre com allò que va venir abans ens persegueix encara que vulguem ignorar-ho, sobre com ens construeixen els qui ens precedeixen, sobre com inventar una vida que et pertanyi sense oblidar el passat i sobre com imaginar altres finals possibles.